Batalles



Segle VI aC

  • 509 aC – Batalla de Silva Arsia – Els romans derroten les forces de Tarquinius y Veius liderades pel deposat rei Lucius Tarquinius Superbus. Un dels cònsols romans, Lucius Junius Brutus, mor en combat.
  • 502 aC – Batalla de Pometia – Els llatins derroten als romans.

Segle V aC

  • 497 aC - Batalla del Llac Regilo - Aulus Postumius Albus Reginensis derrota Tarquinius Superbus.
  • 495 aC - Batalla d'Aricia - Appius Claudius Sabinus Regillensis i Publius Servilius Priscus Structus derroten els Auruncs o ausons, tribu de la Campània que vivia a la ciutat d'Aurunca.
  • 482 aC - Batalla d'Antium - Els volscs derroten el cònsol Lucius Aemilius Mamercus.
  • 482 aC - Batalla de Longula - El cònsol Lucius Aemilius Mamercus derrota els volscs el dia després de la derrota d'Antium.
  • 480 aC - Batalla de Veii - Els cònsols Marcus Fabius Vibulanus i Gnaeus Manlius Cincinnatus vencen els Veians i els seus aliats Etruscs.
  • 477 aC - Batalla del riu Cremera - Tots els Fabis excepte Quintus Fabius Vibulanus són assassinats en la batalla contra els Veians.
  • 477 aC - Batalla del Temple de l'Esperança - El cònsol Gaius Horatius Pulvillus lluita en una irrellevant batalla contra els etruscs.
  • 477 aC - Batalla de Porta Collina - El cònsol Gaius Horatius Pulvillus obté una victòria sobre els etruscs poc després de la Batalla del Temple de l'Esperança.
  • 458 aC - Batalla de Mont Algidus - Cincinnatus derrota els Eques, poble que habitava a la vall del riu Anio, entre els llatins i els marsis.
  • 446 aC - Batalla de Corbione - Titus Quinctius Capitolinus Barbatus va liderar les tropes romanes que van derrotar els Eques i els Volscs.

Segle IV aC

  • 396 aC - Batalla de Veii - Els romans completen la conquesta dels etruscos.
  • 390 aC - Batalla del riu Alia - Els gals derroten als romans i saquegen Roma.
  • 342 aC - Batalla de la Muntanya Gauro - El general romà Marcus Valerius Corvus derrota als samnites.
  • 341 aC - Batalla de Suessula - El cònsol romà Marcus Valerius Corvus derrota de nou als samnites.
  • 339 aC - Batalla del Vesuvi - Publius Decius Mus i Titus Manlius imperiosus Torquatus derroten als llatins.
  • 338 aC - Batalla de Trifanum - El general romà Titus Manlius imperiosus Torquatus venç decisivament als llatins.
  • 321 aC - Batalla de les Forques Caudines - Els romans comandats per Spurius Postumius Albinus i Titus Veturius Calvinus són derrotats pels samnites dirigits per Gaius Pontius.
  • 316 aC - Batalla de Lautulae - Els romans van ser vençuts pels samnites.
  • 310 aC - Batalla del Llac Vadimo - Els romans, liderats pel dictador Lucius Papirius Cursor, vencen als etruscos.
  • 305 aC - Batalla de Boviano - Els cònsols M. Fulvius i L. Postumius vencen als samnites i acaba la Segona Guerra Samnita.

Segle III aC


  • 298 aC - Batalla de Camerino - Els samnites vencen als romans comandats per Lucius Cornelius Scipio Barbatus en la primera batalla de la Tercera Guerra Samnita.
  • 297 aC - Batalla de Tiferno - Els romans sota Quintus Fabius Maximus i Lucius Cornelius Scipio Barbatus vencen als exèrcits samnites liderats per Gellius Statius.
  • 295 aC - Batalla de Sentino - Els romans sota Fabius Rullianus i Publius Decimus Mus vencen als samnites i els seus aliats etruscs i gals, forçant als etruscs, gals i umbros a signar la pau.
  • 293 aC - Batalla d'Aquilonia - Els romans derroten als samnites.
  • 285 aC - Batalla d'Arretium - L'exèrcit romà comandat per Lucius Caecilius Metellus Denter és destruït pels gals.
  • 283 aC - Batalla del Llac Vadimo - L'exèrcit romà de P. Cornelius Dolabella derrota als etruscs i als gals.
  • 282 aC - Batalla de Populonia - La resistència etrusca és finalment aixafada pels romans.
  • 280 aC - Batalla d'Heraclea - Primera confrontació entre els exèrcits grecs i romans. Pirro d'Epiro resulta victoriós però a un preu molt gran.
  • 279 aC - Batalla d'Asculum - Pirro torna a derrotar als romans però sofreix novament baixes molt importants en les seves files.
  • 275 aC - Batalla de Benevento - Va enfrontar Pirro i els romans sota Manius Curius Dentatus.
  • 261 aC - Batalla d'Agrigent - Els cartaginesos sota Aníbal Gisco i Hanno són derrotats pels romans, que aconsegueixen el control de la major part de Sicília.
  • 260 aC 
    • Batalla de les illes Lípari - Una força naval romana és derrotada pels cartaginesos.
    • Batalla de Milas - Una força naval romana sota Gaius Duillius derrota la flota cartaginesa i atorga a Roma el control de la Mediterrània occidental.
  • 258 aC - Batalla de Sulci - Victòria romana davant la flota cartaginesa prop de Sardenya.
  • 257 aC - Batalla de Tindaris - Victòria naval de Roma sobre la flota cartaginesa en aigües de Sicília.
  • 256 aC 
    • Batalla del Cap Ecnomo - La flota cartaginesa comandada per Hamilcar i Hanno és derrotada en l'intent d'aturar la invasió romana d'Àfrica per Marcus Atilius Regulus.
    • Batalla d'Addis - Els romans dirigits per Regulus derroten als cartaginesos en el nord d'Àfrica.
  • 255 aC - Batalla de Tunísia (o batalla dels Plans del Bagradas) - Els cartaginesos dirigits pel mercenari grec Xanthippus, derroten als romans comandats per Regulus, que és capturat.
  • 251 aC - Batalla de Palerm - Les tropes cartagineses liderades per Asdrúbal són derrotades pels exèrcits romans comandats per Lucius Caecilius Metellus.
  • 250 aC - Setge de Lilibeo - Setge de la ciutat cartaginesa de Lilibeo sota la direcció de Gaius Atilius Regulus Serranus i Lucius Manlius Vulso Longus. Victòria cartaginesa.
  • 249 aC - Batalla de Drepano - Les tropes cartagineses sota Adherbal derroten la flota de l'almirall Publius Claudius Pulcher.
  • 242 aC - Batalla de les Illes Egadas - Victòria naval romana que posa fi a la Primera Guerra Púnica.
  • 225 aC - Batalla de Faesulae - Els romans són derrotats pels gals del nord d'Itàlia.
  • 224 aC - Batalla de Telamó - Els romans dirigits per Lucius Aemilius Papus i Gaius Atilius Regulus derroten als gals.
  • 222 aC - Batalla de Clastidio - Els romans dirigits per Marcus Claudius Marcellus derroten als gals.
  • 218 aC 
    • Estiu - Batalla de Lilibeo - Primer enfrontament naval entre els vaixells romans i els cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica.
    • Tardor - Batalla de Cissa - Els romans derroten als cartaginesos prop de Tarraco i guanyen el control del territori al nord del riu Ebre.
    • Novembre - Batalla de Tesino - Aníbal derrota als romans comandats per Publius Cornelius Scipio.
    • 18 Desembre - Batalla del riu Trebia - Aníbal, en una emboscada, derrota als romans dirigits per Tiberius Sempronius Longus.
  • 217 aC
    • Primavera - Batalla del riu Ebre - En un atac sorpresa, els romans vencen i capturen la flota cartaginesa a Hispània.
    • 24 juny - Batalla del Llac Trasimeno - En una nova emboscada, Aníbal destrossa l'exèrcit de Gaius Flaminius Nepos.
    • Estiu - Batalla de l'Ager Falernus - Després de la seva victòria en la batalla del llac Trasimeno, l'exèrcit d'Aníbal marxa cap al sud i arriba fins a la regió de Campània. Els cartaginesos es van traslladar fins al Ager Falernus, una fèrtil vall envoltada de muntanyes. Quintus Fabius Maximus Berrugosus, que havia estat nomenat dictador i comandant de les forces romanes, va ocupar tots els guals del riu i els passos de muntanya, tancant als cartaginesos a l'interior, però Aníbal va demostrar unes brillants tàctiques militars per provocar que els romans deixessin lliure un dels passos de muntanya i va aconseguir escapar sense danys.
  • 216 aC 
    • Batalla de Cannas - Aníbal destrossa l'exèrcit de Lucius Aemilius Paulus i Publius Terentius Varro en la que es considera una de les més cèlebres guerres tàctiques de la història.
    • Primera Batalla de Nola - El general Marcus Claudius Marcellus resisteix un atac d'Aníbal.
  • 215 aC - Segona Batalla de Nola - Marcellus torna a rebutjar un atac d'Aníbal.
  • 214 aC - Tercera Batalla de Nola - Marcellus torna a combatre contra Aníbal.
  • 212 aC 
    • Primera Batalla de Capua - Aníbal derrota als cònsols Q. Fulvius Flacus i Appius Claudius, però l'exèrcit romà escapa.
    • Batalla de Silanus - Aníbal destrossa l'exèrcit del pretor M. Centenius penula.
    • Batalla de Herdonia - Aníbal destrossa l'exèrcit del pretor Gnaeus Fulvius.
  • 211 aC 
    • Batalla del Betis Superior - Publius i Gnaeus Cornelius Scipio moren en combat contra les tropes del germà d'Aníbal, Asdrúbal Barca.
    • Segona Batalla de Capua - Aníbal no pot trencar el setge romà de la ciutat.
  • 210 aC 
    • Segona Batalla de Herdonia - Aníbal destrossa l'exèrcit de Gnaeus Fulvius Centumalus.
    • Batalla de Numistro - Aníbal destrossa l'exèrcit del Marcellus un cop més.
  • 209 aC 
    • Batalla d'Asculum - Aníbal torna a derrotar l'exèrcit de Marcellus.
    • Primera Batalla de Lamia - Els romans són derrotats per Filip V de Macedònia.
    • Segona Batalla de Lamia - Els romans són derrotats de nou per Filip V de Macedònia.
  • 208 aC - Batalla de Baecula - Els romans dirigits per Publius Cornelius Scipio derroten Àsdrubal Barca
  • 207 aC 
    • Batalla de Grumento - El general Gaius Claudius Nero manté una batalla amb Aníbal, i després escapa al nord on s'enfrontarà a Àsdrubal Barca, que havia envaït Itàlia.
    • Batalla de Metaurus - Asdrúbal és vençut i mort per l'exèrcit de Gaius Claudius Nero.
    • Batalla de Carmona - Publius Cornelius Scipio posa setge a la ciutat de Carmona i l'arrabassa a Àsdrubal Giscón.
  • 206 aC 
    • Batalla d'Ilipa -Publius Cornelius Scipio venç a les forces cartagineses a Hispània dirigides per Àsdrubal Giscón i Magón Barca.
    • Batalla del Guadalquivir - Gaius Lucius Marcius Septimus derrota l'exèrcit cartaginès d'Hannó al Guadalquivir.
    • Batalla de Carteia - La flota romana sota el comandament de Gaius Laelius derrota a la flota cartaginesa d'Adherbal.
  • 204 aC - Batalla de Crotona - Aníbal lluita contra Sempronius al sud d'Itàlia.
  • 203 aC - Batalla de Bagbades - Scipio venç a l'exèrcit cartaginès d'Asdrúbal Gisco i Syphax. Aníbal es veu forçat a retornar a l'Àfrica.
  • 202 aC - Batalla de Zama - Scipio Africanus Maior venç a Aníbal en el Nord d'Àfrica. Va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica. Un exèrcit comandat pel cònsol Scipio Africanus Maior va derrotar a l'exèrcit cartaginès comandat per Aníbal. Aníbal havia tornat a Àfrica des del Sud d'Itàlia, en auxili de Cartago, que en aquells moments havia perdut batalla rere de batalla contra l'exèrcit romà desembarcat en 204 aC que actuava sota el comandament de Publi Corneli Escipió. El general cartaginès va aconseguir unir els homes que va poder portar d'Itàlia, les restes de l'exèrcit cartaginès a l'Àfrica, els evacuats de l'exèrcit del seu germà Magón a Ligúria, 4.000 soldats macedònics enviats per Filipo V i alguns contingents de cavalleria númida de caps tribals que encara romanien fidels a Cartago. Després d'aquesta derrota, soferta no molt lluny de la mateixa ciutat de Cartago, el senat cartaginès es va veure obligat a acceptar la pau.
  • 200 aC - Batalla de Cremona - L'exèrcit romà derrota als Gals de la Gàl·lia Cisalpina.

Segle II aC

  • 198 aC - Batalla d'Aous - Titus Quinctius Flamininus derrota a l'exèrcit Macedoni de Filipo V.
  • 197 aC - Batalla de Cynoscephalae - L'exèrcit romà comandat per Flamininus venç de nou a Filipo en Thessalia.
  • 194 aC - Batalla de Placentia - L'exèrcit romà obté una victòria sobre la tribu gala dels Bois.
  • 193 aC - Batalla de Mutina - Roma obté una nova victòria sobre els Bois que posa fi a les escaramusses gales a la regió.
  • 191 aC - Batalla de les Termòpiles -Va tenir lloc entre l'exèrcit d'Antíoc III i l'exèrcit comandat per Marcus Acilius Glabrio. Antíoc III, amb un petit exèrcit i amb l'aliança de la Lliga Etòlia i altres pobles grecs, combatia contra els macedonis i algunes unitats de suport romanes. Quan va saber de l'arribada de l'exèrcit de Marcus Acilius Glabrio es va retirar prop de les Termópilas. El comandant romà Manius Acilius Glabrio, que coneixia la història grega, va recordar l'existència d'un camí diferent per superar el pas de les Termòpiles ja utilitzat segles abans per els perses per sorprendre als grecs. Casualment, una unitat romana conduïda per Marcus Porcius Cato, va ocupar un lloc avançat que Antíoc havia disposat per custodiar el camí. Amb aquest atac va aconseguir capturar a un dels grecs, el que li va permetre descobrir la posició de la força principal d'Antíoc i que la guarnició que defensava el camí era d'uns 600 etolis. Els romans van atacar aquest petit contingent, que va ser immediatament dispersat. Mentrestant, el gruix de l'exèrcit romà va atacar a l'exèrcit principal d'Antíoc: agafat entre dos fronts, l'exèrcit selèucida va ser derrotat. A Antíoc no li va quedar altre remei que embarcar-se a Eubea cap a Efes. Les regions gregues es van lliurar als romans.
  • 190 aC 
    • Batalla de Eurymedon - Batalla entre la flota selèucida dirigida per Aníbal, que s'havia exiliat després de la derrota de Zama, i la flota de Rodes i tropes aliades de la República romana comandades per Lucius Aemilius Regillus. Van vèncer els rodis i la flota d'Aníbal es va veure obligada a fugir.
    • Batalla de Myonessus - Una altra flota selèucida és derrotada pels romans.
    • Batalla de Magnesia - Lucius Cornelius Scipio i el seu germà Scipio Africanus Maior amb el seu aliat Eumenes II de Pèrgam derroten l'exèrcit d'Antíoc III, de l'Imperi selèucida, recolzat pels gàlates. LAmb la decisiva victòria romana va acabar la guerra pel control de Grècia.
  • 189 aC 
    • Batalla del Mont Olimp - Gnaeus Manlius Vulso juntament amb Attalus II de Pèrgam vencen als gàlates.
    • Batalla de Ancyra - Gnaeus Manlius Vulso i Attalus II de Pèrgam vencen una altra vegada als gàlates.
  • 181 aC - Batalla de Manlian Pass - Fulvius Flaccus derrota a l'exèrcit celtibèric.
  • 171 aC - Batalla de Callicinus - Perseu de Macedònia derrota a l'exèrcit romà dirigit per Publius Licinius Crassus.
  • 168 aC - Batalla de Pydna - Lucius Aemilius Paullus Macedonicus derrota i captura al rei macedoni Perseu i s'acaba la Tercera Guerra Macedònica.
  • 148 aC - Segona batalla de Pydna - Les forces del pretendent macedoni Andriscus són derrotades per Quintus Caecilius Metellus Macedonicus a la Quarta Guerra Macedónica.
  • 147 aC 
    • Batalla del Port de Cartago - Els romans sota Lucius Hostilius Mancinus són derrotats pels cartaginesos.
    • Batalla de Neferis - Scipio Aemilianus obté una decisiva victòria sobre Cartago que marca un punt d'inflexió en el desenllaç de la Tercera Guerra Púnica. Després de la terrible Batalla del Port de Cartago i la captura de les fortificacions després d'intensos combats en el camí, Publi Corneli Escipió Emilià va decidir acabar amb l'exèrcit cartaginès situat a Neferis, on un any abans els romans havien patit una derrota contra Àsdrubal.
  • 146 aC 
    • Batalla de Cartago - Scipio Africanus Minor destrueix Cartago, posant fi a la Tercera Guerra Púnica.
    • Batalla de Corint - Lucius Mummius derrota la Lliga Aquea de Critolaus, que és assassinat. Corint és destruïda i Grècia queda sota control romà.
  • 109 aC - Batalla de Rhone River - Marcus Junius Silanus és derrotat pels helvètics.
  • 108 aC - Batalla de Muthul - Caecilius Metellus combat contra Yugurta de Numidia.
  • 107 aC - Batalla de Burdigala - Lucius Cassius Longinus és derrotat pels helvètics. Elegit cònsol en 107 aC al costat de Mario va rebre com a província la Gàl·lia Narbonense i al comandament d'unes poques legions va haver d'enfrontar-se a les hordes de germans, teutons i cimbris que s'estaven endinsant en el sud de la Gàl·lia per envair Itàlia a través dels Alps. Lucius Cassius Longinus i el seu exèrcit van ser completament aniquilats en una batalla esdevinguda prop de Burdigala (Bordeus).
  • 105 aC - Batalla d'Arausio - Va tenir lloc en alguna zona entre el poblat d'Arausio (actual Orange) i el riu Roine. Roma va enviar dos exèrcits per interceptar les tribus migratòries de cimbres i teutons. Un dels exèrcits anava al comandament del cònsol Cnaeus Mallius Maximus i l'altre del procònsol Quintus Servilius Caepio. Amargues diferències entre els comandants van impedir una estreta cooperació, amb resultats devastadors. Les pèrdues romanes es van elevar fins a 80.000 legionaris (entre 10 i 12 legions) i pràcticament la totalitat de les tropes auxiliars i personal no combatent (al voltant de 40.000 persones més). Aquesta derrota va desbancar la batalla de Cannae com el pitjor desastre militar de la història de Roma.
  • 102 aC - Batalla d'Aquae Sextiae (Ais de Provença) - Gaius Marius derrota als teutons, provocant una onada de suïcidis entre les dones cautives. Mentre succeïa el desastre d'Arausio, Mario tornava a Roma amb les seves veteranes legions de la guerra de Yugurta. Va ser elegit cònsol de nou, després de la qual cosa va partir per enfrontar-se a les hordes címbries. Mario va decidir acampar en una magnífica posició a prop d'Aquae Sextae, des d'on es podia controlar el pas dels Alps, camí que havien d'agafar els germànics per entrar en territori romà. Mario va esperar que fossin els cimbres qui ataquessin primer. Després de gairebé tres anys d'espera, els germans van irrompre a la zona i van ser derrotats.
  • 101 aC - Batalla de Vercellae - Gaius Marius derrota als cimbris, que són totalment aniquilats.

Segle I aC

  • 89 aC -
    • Batalla del Llac Fucino - L'exèrcit romà sota Lucius Porcius Cato és derrotat pels rebels italians en el marc de la Guerra Social.
    • Batalla d'Asculum - L'exèrcit romà sota Cnaeus Pompeius Strabo derrota de forma decisiva als rebels en la Guerra Social.
  • 87 aC - 86 aC - Setge d'Atenes - Va tenir lloc durant la Primera Guerra Mitridática arran de la invasió de Mitrídates, el rei del Ponto, al Regne de Bitínia, aliat de Roma. Després de la derrota de Manius Aquillius, el Senat va nomenar comandant de l'expedició a Lucius Cornelius Sulla. Mitrídates s'havia guanyat a totes les ciutats gregues sotmeses a Roma com a aliades seves. No obstant això, quan Sulla va arribar, la majoria d'aquestes ciutats es van passar al seu bàndol, però no així Atenes, en què Aristion, un tirà imposat per Mitrídates, no va voler capitular. Lucius Cornelius Sulla va derrotar a l'exèrcit greco-pòntic comandat per Aristion.
  • 86 aC - Batalla de Queronea - Lucius Cornelius Sulla derrota a les forces del Ponto en la Primera Guerra Mitridática.
  • 85 aC - Batalla d'Orcomenos - Sulla torna a derrotar el pòntic Arquelau en la decisiva batalla de la Primera Guerra Mitridática.
  • 83 aC - Batalla de la Muntanya Tifata - L'exèrcit optimate comandat per Sulla derrota a les forces populars de Gaius Norbanus Balbus en la Primera Guerra Civil.
  • 82 aC -
    • Batalla del Riu Asio - Quintus Caecilius Metellus Pius i Pompeu derroten a l'exèrcit popular sota Gaius Carrinas en la Primera Guerra Civil.
    • Batalla de Sacriporto - Batalla entre els optimates sota Lucius Cornelius Sulla Felix i els populars sota Gaius Marius el Jove. Victòria optimate.
    • Primera batalla de Clusium - Batalla entre els optimates sota Lucius Cornelius Sulla Felix i els populars sota Gnaeus Papirius Carbo. Victòria popular.
    • Batalla de Favència - Batalla entre els optimates sota Quintus Caecilius Metellus Pius i els populars sota Gaius Norbanus Balbus. Victòria optimate.
    • Batalla de Fidència - Batalla entre els optimates sota Marcus Terentius Varro Lucullus i els populars sota Lucius Quincius. Victòria optimate.
    • Segona batalla de Clusium - Pompeu Magne derrota a l'exèrcit dels populars, superior en nombre, sota Gaius Carrinas i Gaius Marcius Censorinus.
    • Batalla de la Porta Collina - Sulla derrota als samnites, aliats del partit dels populars, en la decisiva batalla que va posar fi a la Guerra Social. Els samnites, van atacar a l'exèrcit de Sulla en la Porta Collina de Roma i després d'una aferrissada batalla, Sulla es va alçar amb la victòria acabant amb les ambicions dels socii. En aquesta batalla, el jove Marc Licini Cras va guanyar renom gràcies a l'habilitat amb la qual va combatre en la lluita en la seva ala de l'exèrcit.
  • 80 aC - Batalla del Riu Betis - Forces rebels sota Quintus Sertorius derroten a les legítimes tropes romanes de Lucius Fulfidias a Hispània.
  • 73 aC -
    • Batalla de Cyzicus - Lucius Lucullus derrota a les forces de Mitrídates VI del Ponto.
    • Batalla del Vesubi. Va ser la primera o una de les primeres batalles de la Tercera Guerra Servil. Els rebels encapçalats per Espàrtac van atacar el campament del pretor Gaius Claudius Glaber a la part inferior de la muntanya. La batalla va ser la primera victòria d'Espàrtac sobre un pretor romà.
  • 72 aC -
    • Batalla de Cabira - Lucius Lucullus derrota a les forces de Mitridates, obrint pas cap al Pont.
    • Batalla de Piceno - La revolta dels esclaus, encapçalada per Espàrtac derrota a l'exèrcit romà de Gellius Publicola i Gnaeus Cornelius Lentulus Clodianus.
    • Batalla de Mutina I - Espàrtac derrota novament a l'exèrcit romà.
  • 71 aC -
    • Batalla de Campània - Espàrtac derrota novament a l'exèrcit romà.
    • Batalla de Campània II - L'exèrcit romà sota Marcus Licinius Crassus derrota a Espàrtac.
    • Batalla del riu Silario - Marcus Licinius Crassus torna a derrotar Espàrtac, que mor en la batalla.
  • 69 aC - Batalla de Tigranocerta - Lucius Licinius Lucullus va derrotar a l'exèrcit de Tigranes II d'Armènia i va prendre la ciutat de Tigranocerta. La batalla va ser part de la Tercera Guerra Mitridática entre Roma i Mitrídates VI del Ponto, sogre de Tigranes, a qui el primer havia sol·licitat ajuda. Com a conseqüència d'això, Roma va envair Armènia i va prendre la seva capital.
  • 68 aC - Batalla d'Artaxata - Lucius Licinius Lucullus derrota a Tigranes una altra vegada. Encara que la batalla va resultar favorable als romans, el fet que Mitrídates aconseguís escapar novament i la falta d'un botí va generar un motí entre els legionaris que es van negar a prosseguir ia marxar més lluny. Lucullus va ser reemplaçat després per Pompeu Magne per ordre del Senat.
  • 66 aC - Batalla del riu Lico - Pompeu Magne derrota a Mitrídates VI i finalitza la Tercera Guerra Mitridática. La trobada, que va tenir lloc prop del riu Lico, en l'actual Turquia, es va saldar amb una fàcil victòria romana amb poques baixes. Mitrídates se suïcidaria més tard, donant per finalitzada la guerra.
  • 62 aC - Batalla de Pistoria - Les forces del conspirador Catilina són derrotades per les tropes lleials al Senat al comandament de Gaius Antonius. Catilina havia estat denunciat per Ciceró i estava tractant de fugir amb les seves tropes a la Gàl·lia però va ser interceptat per les forces de Quintus Metellus Celer i Caius Antonius Hybrida (cònsol amb Ciceró aquell mateix any). Sabent que tots dos exèrcits s'acostaven a ell, Catilina va decidir enfrontar-se a Antonius Hybrida prop de Pistoria, on va ser derrotat i on va perdre la vida.
  • 58 aC -
    • Juny - Batalla del riu Arar -Va ser un enfrontament militar entre els helvecis, tribus que habien estat migrant a través de la Gàl·lia Cisalpina romana, i tres legions romanes sota el comandament de Juli Cèsar. Va ser la primera batalla important de la Guerra de les Gàl·lies. La tribu helvècia va ser sorpresa per mentre travessava el riu Arar (actual Saône): Cèsar va ordenar l'atac abans que els helvecis completessin el moviment tàctic, davant la qual cosa els que havien creuat el riu, dividits, van ser massacrats per les legions romanes.
    • Juliol - Batalla de Bibracte - Cèsar derrota novament als helvecis.
    • Setembre - Batalla dels Vosges - Després de vèncer als helvecis, Cèsar va avançar amb sis legions fins Vesoncio (Besançon) on va preparar a les seves forces per a la batalla contra les tribus germàniques de Ariovistus. Aquest, assabentat de la capacitat militar romana, va ordenar als seus guerrers llançar-se al atac per impedir l'ús dels pila de les legions. En començar la batalla, els germans van formar davant dels carros on esperaven les seves famílies, el que els impedia la retirada. Després del xoc inicial, aquests van aguantar l'empenta romana fins que les forces de reserva de Publius Crassus va atacar i els va fer retrocedir fins a quedar atrapats pels seus propis carros, pel que van ser massacrats.
  • 57 aC -
    • Batalla d'Axona - Cèsar derrota les tribus belgues en el marc de la Guerra de les Gàl·lies.
    • Batalla del riu Sambre - Les legions romanes dirigides per Juli Cèsar van derrotar a les tribus belgues dels nervis, atrebates i viromanduos, que els havien atacat per sorpresa mentre estaven muntant el seu campament.
    • Batalla d'Octodurus - La batalla va ser el resultat d'un intent romà per obrir el Gran Sant Bernat als Alps.
  • 53 aC - Batalla de Carrhae - El triumvir Marcus Licinius Crassus és derrotat i mort pels Parts. Va ser una de les derrotes més severes que va sofrir la República romana. Crassus era l'home més ric de Roma, desitjós de la glòria militar i riqueses que prometia una campanya reeixida contra Pèrsia i va decidir envair-la sense consentiment oficial del Senat amb 39.000 homes. Després de rebutjar una oferta d'auxili del rei d'Armènia Artavasdes II, va caminar per Mesopotàmia on es va enfrontar a un exèrcit part al comandament de Surena, qui malgrat la seva inferioritat numèrica va envoltar a la força romana i la va destruir gairebé completament.
  • 52 aC - Batalla d'Alesia - Cèsar derrota a Vercingetòrix i completa la conquesta de la Gàl·lia.
  • 49 aC -
    • Juny - Batalla d'Ilerda - Les tropes de Cèsar envolten l'exèrcit de Pompeu i l'obliguen a rendir-se.
    • Agost 24 - Batalla del riu Bagradas - El general de Cèsar Gaius Scribonius Curio és derrotat en el Nord d'Àfrica pels Pompeians comandats per Publius Attius Varus i el rei Juba I de Numidia.
  • 48 aC -
    • Juliol 10 - Batalla de Dyrrhachium - Cèsar evita una catastròfica derrota davant Pompeu a Macedònia. Es van enfrontar als afores de la ciutat de Dirraquio, a Albània. Pompeu va derrotar a Cèsar però no va saber aprofitar l'oportunitat d'aniquilar-lo. Cèsar va aconseguir fugir i el 9 d'agost del mateix any el va derrotar completament a la batalla de Farsalia.
    • Agost 9 - Batalla de Farsalia - Cèsar derrota a Pompeu, que fuig a Egipte. Va ser un enfrontament decisiu de la segona Guerra Civil. Cèsar i els seus aliats van formar enfront de l'exèrcit de Pompeu, que tenia el suport d'una majoria de senadors, però el seu exèrcit era d'inferior qualitat a les legions de veterans de Cèsar. La batalla sol ser considerada decisiva per a la fi de la República i l'inici de l'Imperi.
  • 47 aC -
    • Febrer - Batalla del Nil - Cèsar derrota a les forces egípcies de Ptolomeu XIII.
    • Maig - Batalla de Zela - Cèsar derrota a Farnaces del Pont.
  • 46 aC -
    • Gener 4 - Batalla de Ruspina - Cèsar perd al voltant d'una tercera part de les seves tropes davant Titus Labienus.
    • Febrer 6 - Batalla de Thapsus - Cèsar derrota a l'exèrcit Pompeià de Metellus Scipio al Nord d'Àfrica.
  • 45 aC març 17 - Batalla de Munda - En la seva última victòria, Cèsar derrota als exèrcits Pompeians de Titus Labienus i Cneu Pompeu el Jove a Hispània. Labienus mor en combat i Pompeu capturat i executat.
  • 43 aC -
  • Abril 14 - Batalla de Fòrum Gallorum - Antonio, perseguint a l'assassí de Cèsar Decimus Brutus a Mutina, derrota les forces del cònsol Pansa, que perd la vida, encara que és immediatament derrotat per l'exèrcit de l'altre cònsol, Hirtius.
  • Abril 21 - Batalla de Mutina - Antonio és derrotat una altra vegada per Hirtius, que mor. Tot i que Antonio no aconsegueix capturar Mutina, Decimus Brutus és assassinat poc després.
  • 42 aC -
    • Octubre 3 - Primera batalla de Filipos - Els triumvirs Marc Antoni i Octavià mantenen una batalla no decisiva amb els assassins de Cèsar Brutus i Cassius. Tot i que Brutus derrota a Octavià, Antonio derrota a Cassius, que se suïcida.
    • Octubre 23 - Segona batalla de Filipos - L'exèrcit de Brutus és derrotat per Antonio i Octavià. Brutus escapa, però se suïcida poc després.
  • 41 aC - Batalla de Perusa - El germà de Marc Antoni, Lucio Antonio, i la seva dona Fulvia són derrotats per Octavià.
  • 36 aC - Batalla de Naulochus - La flota d'Octavià, sota el comandament de Marcus Vipsanius Agrippa, derrota a les forces del rebel Sextus Pompeius.
  • 31 aC, 2 set - Batalla d'Actium - Octavià derrota a Antoni i Cleòpatra en una batalla naval.
  • 25 aC -
    • Batalla de Vellica - August derrota als Càntabres.
    • Setge d'Aracillum - Gaius Antistius Vetus derrota novament als Càntabres.
  • 16 aC - Clades Lolliana - Les tropes del cònsol Marcus Lollius Paulinus són derrotades per rebels germànics en la Gàl·lia.
  • 11 aC - Batalla del riu Lupia - Drusus obté una victòria a Germània.

Segle I dC

  • 9, Setembre - Batalla del bosc de Teutoburg - El líder germànic i ciutadà romà Arminius tendeix una emboscada a tres legions romanes comandades pel general Publius Quinctilius Varo.
  • 16 - Batalla del riu Weser - Legions comandades per Germanicus derroten les tribus germàniques d'Arminius.
  • 43 - Batalla de Medway - Claudius i el general Aulus Plautius derroten una confederació de tribus cèltiques britàniques. Comença la invasió romana de Britània.
  • 49 - El setge d'Uspe - Julius Aquila i el rei Cotys persegueixen a les forces de Siraces i Mithridates.
  • 50 - Batalla de Caer Caradoc - El líder britànic Caractacus és derrotat i capturat pels romans sota Ostorius Scapula.
  • 58 - Saqueig d'Artaxata per Cnaeus Domitius Corbulo durant la guerra contra els Parts.
  • 59 - Captura de Tigranocerta per part de Corbulo.
  • 60 - Batalla de Camulodunum - Boudica comença a aixecar-se contra els romans, capturant i saquejant Camulodunum (actual Colchester) i després Londinium (Londres).
  • 61 - Batalla de Watling Street - L'aixecament de la reina britànica Boudica contra els romans és aixafat per Suetonius Paullinus.
  • 62 - Batalla de Rhandeia - Els romans sota Lucius Caesennius Paetus són derrotats per l'exèrcit de Parts i Armenis dirigit pel rei Tiridates de Parthia.
  • 66-73 - Batalla de Beth-Horon - Les forces jueves liderades per Eleazar ben Simon derroten les tropes romanes de Cestius Gallus, Governador de Síria
  • 69 -
    • Hivern - Batalla de Fòrum Julii - Les forces de Othonian derroten un reduït grup de tropes auxiliars romanes a la Gallia Narbonensis.
    • Abril 14 - Batalla de Bedriacum - Vitellius, comandant de les tropes del Rin, derrota a l'emperador Otho.
    • Octubre 24 - Segona batalla de Bedriacum - Forces d'Antonius Primus, comandant de les tropes del Danubi lleials a Vespasià, derroten a l'emperador Vitellius.
  • 73 - Batalla de Masada 
  • 84 - Batalla de Mons Graupius - Romans dirigits per Gnaeus Julius Agricola derroten als Caledonis.
  • 87 - Batalla de Tapae - El rei daci Decebalus aixafa a l'exèrcit romà. La Legio V Alaudae és derrotada i el general Cornelius Fuscus mor en combat.

Segle II dC

  • 101 - Segona batalla de Tapae - Trajà derrota a Decebalus.
  • 102 - Batalla de Tropheum Traiani - Adamclisi - Trajà aniquila a l'exèrcit aliat de Dacis, Roxolans i Sármatas.
  • 106 - Batalla de Sarmisegetuza -Trajà conquesta i destrueix la capital Dacia. Part de Dacia és annexionada a l'Imperi Romà.
  • 115-117 - Segona Guerra Jueva - Kitos.
  • 132-135 - Tercera Guerra Jueva - Revolta de Bar Kokhba.
  • 170 - Batalla de Carnuntum - El rei Marcomà Ballomar derrota a l'exèrcit romà i envaeix Itàlia.
  • 179 o 180 - Batalla de Laugaricio - Marcus Valerius Maximianus derrota els Quados a Eslovàquia.
  • 193 -
    • Batalla de Cyzicus - Septimius Severus derrota Pescennius Níger.
    • Batalla de Nicaea - Septimius Severus derrota altra vegada Pescennius Níger.
  • 194 - Batalla d'Issus - Septimius Severus derrota Pescennius Níger definitivament.
  • 197 - Batalla de Lugdunum - Septimius Severus derrota i mata Clodius Albinus.

Segle III dC

  • 217 - Batalla de Nisibis - Va enfrontar a parts i romans, aquests últims comandats per Macrinus.
  • 218 - Batalla d'Antioquia - Varius Avitus derrota a l'emperador Macrinus i arriba al poder amb el nom de Elagabalus.
  • 238 - Batalla de Cartago - Tropes lleials a l'emperador Maximinus Traci derroten i maten al seu successor Gordià II.
  • 243 - Batalla de Resaena - Gordià III derrota els perses sota Shapur.
  • 250 - Batalla de Philippopolis - El rei Cuiva dels Gots derrota les tropes romanes....