The Dioscuri Collection

La República és el període de la història de Roma que s'estén des de la fi de la Monarquia (509 aC) fins la instauració del model imperial l'any 27 aC. Dins d'aquest període, s'acostuma a donar tractament específic al parèntesi de la Guerra Social (91 a 89 aC) i a les monedes de la seva etapa final, anomenada imperatorial o preimperial (49 a 27 aC). Juntament amb les emissions més antigues en bronze colat, al voltant de l'any 300 aC van començar a circular pel sud d'Itàlia les primeres encunyacions en argent. Tanmateix, la producció de monedes d'argent en els tallers de la ciutat de Roma no va començar fins l'any 269 aC amb el didracma d'Hèrcules i la lloba capitolina (Cr. 20/1). Les monedes d'argent es varen emetre en petites quantitats fins la introducció del quadrigatus i del victoriatus. Després va aparéixer el denari (211 aC) que, amb el temps, es convertiria en la moneda romana de referència durant més de quatre segles.
Llegir més

La Guerra Social fou el conflicte bèl·lic que durant la República va enfrontar els romans amb altres pobles veïns d'Itàlia, units en aliança per a exigir participació en els beneficis que generava la política expansionista de Roma. La guerra va tenir lloc entre els anys 91 i 89 aC i va acabar amb l'aprovació de les lleis que atorgaven la ciutadania romana a pràcticament tots els pobles de la península itàlica. Malgrat que les monedes emeses pels aliats no són monedes pròpiament romanes, solen formar part de les col·leccions de moneda republicana. La majoria van ser encunyacions en argent de mida i pes similars als del denari, tot i què sense l'habitual bust de Roma a l'anvers, que va ser substituït per la figura d'Itàlia, emblema dels revoltats. La diversitat de llegendes d'aquests denaris (unes en llatí i altres en osc) permet arribar a la conclusió de què els aliats mai van tenir una seca central.
Llegir més

És el període de l'etapa republicana que transcorre entre l'inici de la guerra civil que va enfrontar Cèsar i Pompeu (49 aC) i l'arribada del Principat i de l'època imperial (27 aC). Tenen la consideració d'encunyacions pre-imperials les emissions de Pompeu el Gran i dels seus fills, les de Juli Cèsar, les dels tiranicides (Brutus i Cassius) i les dels triumvirs (Marc Antoni, Octavià i Lèpid), així com les dels seus partidaris. Al gener de 44 aC, Cèsar va prendre la decisió sense precedents de reproduir el seu propi retrat en les amonedacions. El seu assassinat es produí només uns mesos després, però aquesta revolucionària innovació es va convertir d'immediat en norma general i en el precedent del que farien després tots els seus adversaris i les seques imperials. No s'ha d'oblidar que entre els anys 49 i 40 aC, aquestes monedes, batudes principalment en tallers mòbils de caràcter militar, van coexistir amb les emissions republicanes de la seca Capitolina, d'on va sortir a més, entre 43 i 41 aC, un significatiu nombre de peces d'or.
Llegir més

És habitualment acceptat que l'imperi comença amb el nomenament d'Octavià com Imperator Caesar Augustus (27 aC). Amb algunes excepcions, la unitat política i cultural de l'imperi es va mantenir fins 395 dC, data en què va quedar dividit en Imperi d'Orient i Imperi d'Occident. Quan Odoacre va deposar Ròmul August (476 dC), el Senat va enviar les insígnies imperials a Constantinoble i es va consumar la capitulació de l'Imperi d'Occident. De manera general, en numismàtica s'acostuma a donar tractament de moneda imperial a totes les monedes d'Octavià descrites a RIC, sense tenir en consideració la data de la seva emissió. Les emissions imperials en or, argent y bronze es caracteritzen per representar en l'anvers el bust de l'emperador o dels seus familiars. En funció de la necessitat i demés circumstàncies de cada moment, el sistema monetari romà va patir diferents modificacions, les principals en època d'August, Neró, Caracalla, Dioclecià i Constantí.
Llegir més